LA CONSOLIDACIÓ DELS REGNES EUROPEUS
La prosperitat econòmica del s. XIII
El segle XIII va ser de gran prosperitat econòmica per Europa i hi van millorar molt les condicions de vida de la població.
A partir del segle XII la producció agrícola va augmentar:
* Va augmentar la superfície cultivada. Es van talar boscos i dessecar pantans per aconseguir noves terres.
* Es va implantar la rotació triennal de cultius gràcies a la qual només es deixava en guaret la tercera part de les parcel·les.
* Es va començar a utilitzar l'arada de pala que pesava més que l'arada romana que s'havia utilitzat fins en aquell moment. L'arada de pala fa els solcs més profunds.
* Es va estendre el regadiu.
* Es van introduir nous cultius (que havien portat els pobles islàmics en la seva expansió cap a Europa).
* Es van difondre els molins moguts per vent o per aigua.
L'aigua mou la roda i transmet moviment als mecanismes de moldre.
El vent mou les pales del molí i transmet el moviment a les moles.
La conseqüència d'aquestes millores va significar un augment de la producció d'laliments i un creixement de la població que va passar de 42 milions l'any 1000 a 73 milions el 1300.
El desenvolupament del comerç i de la banca.
A partir del segle XII el comerç experimentà un gran creixement perquè la població havia crescut molt i tenia més necessitat de productes. També havia nascut una nova classe social: la burgesia, que no depenia dels senyors feudals.
El comerç medieval es va desenvolupar gràcies a diferents factors:
- Millores en les rutes terrestres
- Millores en el transport marítim
Les rutes terrestres eren més complicades perquè els camins eren dolents i s'havia de transportar el material en carros que no podien dur molt de pes ni molt de volum.
Les rutes marítimes oferien més avantatges. La capacitat de càrrega dels vaixells mercants va créixer molt i va passar de les 100 tones el segle XII fins a les 300 tones en menys de cent anys.
El comerç marítim disposava de dues grans rutes:
a- La ruta de la Mediterrània
b- La ruta de l'Atlantic.
La ruta de la Mediterrània unia les ciutats de la Península Ibèrica amb les ciutats italianes, de l'Islam i de l'Imperi Bizantí. Els europeus importaven productes de luxe i exportaven teixits i armes.
La ruta de l'Atlàntic i del Bàltic era dominada per una federació de ciutats del nord d'Alemanya i comerciants alemanys del Bàltic, Països Baixos, Noruega i Anglaterra. Comunicava els ports portuguesos i del Cantàbric amb les ciutats flamenques, alemanyes i fins i tot russes. S'intercanviaven llanes castellanes, vins francesos, estany i ambre anglès i les pells i la fusta del Bàltic.
Els mercaders es reunien en fires on acudia moltíssima gent i variadíssims productes. Les més importants foren les de la regió de la Xampanya.
Per pagar encara s'utilitzaven monedes d'or i de planta però era molt perillós transportar-les i per això van aparèixer les lletres de canvi que eren un document que feia innecessari viatjar amb diners a sobre.
El renaixement de les ciutats
Les ciutats del món antic (Imperi Romà, recordau que Roma havia arribat a tenir 1000000 d'habitants el segle I d. C.) havien estat molt grans i importants. Durant l'alta edat mitjana (s. VI-X) el món s'havia fet rural i les ciutats havien perdut la seva importància (les més grans només arribaven als 50000 habitants). La majoria de la gent vivia al camp.
A partir del segle XII les ciutats començaren a créixer una altra vegada, amb nombre d'habitants i amb la seva economia.
Les causes d'aquest creixement eren:
- L'emigració del camp a la ciutat (al camp sobrava gent)
- Les condicions de vida eren millors a les ciutats perquè els habitants eren lliures i no estaven sotmesos a un senyor feudal.
- A les ciutats s'hi va desenvolupar el comerç. Els mercats s'instal·laven a les ciutats i allà hi havia comerç.
El govern de les ciutats
Les ciutats tenien govern propi. Quan eren petites el govern estava en màns d'una assemblea on participaven tots els ciutadans. Amb el temps les assemblees es transformaren en Ajuntaments comandats per un batle i el batle normalment era membre de les famílies més importants.
Els habitants de les ciutats
N'hi havia de molt rics. Eren els burgesos. Es dedicaven al comerç. Els altres habitants eren botiguers, artesans... i per sota hi havia els pobres i marginats.
Gairebé tots eren cristians però la major part de ciutats europees tenien població jueva que vivia en barris propis anomenats calls o juderies. En algunes ciutats també hi havia musulmans i els seus barris eren les moreries.
Aquest és un plànol de la Ciutat de Mallorca medieval. Podeu veure com estava envoltada de murades tot i que les murades que veim aquí corresponen al segle XVI.
La ciutat medieval
Les ciutats estaven envoltades de murades i un gran fosso paral·lel. L'accés es feia per diferents portes que, de nit, es tancaven i s'obrien de bona matí.
Aquí podeu veure la porta del Camp a Palma. Al fons la murada, la porta, el fosso i el pont per accedir a la porta.
La ciutat es dividia en barriades agrupades en parròquies. Cada parròquia comptava amb una església a la qual estaven adscrits els habitants.
Els edificis més importants de la Ciutat eren la catedral, la cort, la llotja i els palaus de la gent més rica.
Els carrers de les ciutats eren estrets i bruts. La gent llençava els excrements al carrer i també l'aigua bruta.
Les ciutats eren sobretot centres de comerç i de tallers artesanals (boters, forners, sabaters, teixidors, fusters...) que elaboraven els productes que els són propis. Els elaboraven a mà, al taller, i hi intervenien el mestre (propietari del taller), un oficial i un aprenent. Els tallers d'una determinada manufactura estaven localitzats al mateix carrer.
Els artesans estaven obligatòriament associats en GREMIS. Els gremis eren institucions que agrupaven els artesans d'un mateix ofici i especificaven les normes, els drets i les obligacions dels socis. Ho controlaven tot, la producció, la qualitat, el preu i actuaven d'assegurança pels seus associats.
Aquí podem veure un taller on es veu que treben oberts al carrer i es veu el mestre, l'oficial, l'aprenent i el client.
5- El reforçament de les monarquies.
A partir del s. XII els reis es feren més poderosos:
- Eren més rics perquè cobraven més imposts.
- Si eren més rics podien pagar un exèrcit més gran i prescindir de l'ajuda dels nobles.
- Restauraren el dret romà, que donava més poder als reis.
- Cercaren el suport de les ciutats
- Concediren cartes de llibertat i privilegis als territoris conquerits per ells i a moltes ciutats.
- Crearen parlaments.
La creació dels parlaments.
Els parlaments o corts eren les institucions supremes de l'estructura política dels estats medievals. Eren convocats pel rei i estaven compostes per representants dels eclesiàstics, dels nobles i de les ciutats i viles sota jurisdicció reial. Escoltaven una proposició que feia el rei i els motius que tenia per demanar una contribució econòmica dels seus súbdits. Després presentaven les seves pròpies peticions. Si les peticions no eren escoltades pel rei, les corts no votaven allò que el rei demanava.
Hi havia llocs on les corts tenien molt de poder (Corona d'Aragó) i altres llocs on en tenien poc (Castella).
Enfrontament entre els regnes europeus.
Els reis europeus lluitaven constantment per ampliar els seus dominis. Podien lluitar contra un noble, un rei veí o per heretar un regne que havia quedat sense hereu (aquesta és la causa de la Guerra dels Cent anys que enfrontà Anglaterra i França).
Europa al segle XIV.
La Crisi del segle XIV
Tot el creixement que hem comentat fins ara propi del segle XIII es veurà interromput per la crisi del segle XIV.
Causes: la fam, la guerra i la pesta.
La crisi agrària i les seves conseqüències.
Els sòls europeus estaven agotats i ja no s'artigaven noves terres de cultiu, a més, moltes terres es dedicaven a conrear plantes orientades a la indústria tèxtil com el lli; a conseqüència d'això es produïa menys, els preus pujaren i va augmentar la fam, la desnutrició i la mortalitat.
La guerra i les revoltes populars.
El 1337 havia començat la guerra dels Cent Anys entre Anglaterra i França. La guerra s'emportava els homes joves al front i no podien treballar els camps; la guerra destruia els camps sembrats i provocava la pujada dels imposts. Aquesta situació va fer esclatar rebel·lions pageses com ara les Jacqueries a França (aquest nom prové del nom que despectivament utilitzaven els nobles per referir-se als serfs relacionat amb una peça de roba que portaven, la jacque). També provocà rebel·lions urbanes protagonitzades per la gent pobra de les ciutats.
La pesta negra.
El 1348 arribà a Europa provinent d'Àsia la mort negra. La desnutrició de la gent va ajudar a fer més mal.
En dos anys la pesta es va estendre per tot el continent i feia més mal a les ciutats perquè la concentració de la població facilitava el contagi.
Expansió de la pesta negra per Europa.
La pesta va matar una quarta part de la població d'Europa i es va anar repetint periòdicament fins més de cent anys més tard.
Observau el que va passar amb la població europea entre 1300 i 1400 a causa de la pesta.
Aquí podeu veure per quina via arribava la pesta a les persones.
Aquí podeu veure els bubons o pústules que es manifestaven en els malalts.
VOCABULARI
- Rotació triennal de cultius
- Hansa
- Lletra de canvi.
- Burguès
- Call o juderia.
- Moreria.
- Taller artesanal.
- Gremi.
- Dret Romà.
- Cartes de llibertat i privilegis.
- Parlament.
- Guerra dels Cent Anys.
- Jacqueries.
- Pesta negra.