Al-Andalus

 

Història d'Al-Andalus

 

Ens hem de situar a l'any 711. A la Península Ibèrica hi havia el regne visigot, el regne que fundaren els visigots quan ocuparen la província romana d'Hispània a partir del 476 quan l'Imperi Romà d'Occident va caure.

Els visigots de la Península Ibèrica el 711 estaven en guerra civil. El rei Roderic lluitava contra els familiars del rei anterior i aquests familiars decidiren demanar ajuda als musulmans  del nord d'Àfrica que derrotaren Roderic a la batalla de Guadalete.

En quatre anys van ocupar la major part de la Península Ibèrica i la van convertir en un estat que anomenaren Al-Andalus que els primers anys va ser dependent del Califat de Damasc però a la llarga es va convertir en emirat independent i finalment en califat independent.

Un emir té poder  polític.

Un califa té poder  polític i religiós.

 

Península Ibèrica a l'inici de l'ocupació islàmica.

 

Península Ibèrica els primers anys d'ocupació islàmica (711-719)

 

L'emirat independent

 

A partir del 750 el Califat de Damasc va tenir problemes. La família regnant, els Omeia, van ser assassinats i pujaren al poder  els Abbàssides. Un dels Omeies va sobreviure i va venir a la Península Ibèrica on va arribar al poder i es proclamà emir de Còrdova amb el nom d'Abd al-Rahman I. Això significava que s'independitzaven políticament del Califat de Damasc tot i que seguien ser dependents des del punt de vista religiós.

 

 

 

 

El califat de Còrdova

 

L'any 929 Abd al-Rahman III es va proclamar Califa. Ara la independència era total, política i religiosa. Va  ser una època esplendorosa política, militar i culturalment. El 976 amb el Califa Hasham II el poder del Califat de Còrdova va quedar en mans d'un general molt brillant anomenat Almansor.

 

La mesquita de Còrdova.

 

 

 

Va ser construïda per Abd Al-Rahman I cap el 784 damunt una església cristiana. La sala de pregàries està formada per 19 naus que ocupen un gran rectangle amb 850 columnes de granit, jaspi o marbre que sostenen dos pisos d'arcs de ferradura. En el segle XVI una part de la mesquita va ser destruïda pels cristians ja que hi edificaren una catedral a dintre i el minaret va quedar dins el campanar.

 

Els regnes de taifes

 

Després de la mort d'Almansor a Al-Andalus va haver-hi lluites internes que deixaren el califat assolat. El Califat es va dividir en petits regnes anomenats taifes. Els regnes cristians del nord aprofitaren la situació de debilitat i atacaven constantment els taifes que es veien obligats a pagar uns imposts anomenats paries per tal que no els atacàssin.

El 1085 va caure la taifa de Toledo i els musulmans, atemorits, van demanar ajuda als  almoràvids, uns guerrers del nord d'Àfrica que tornaren a unificar Al- Andalus.

El 1147 els Almoràvids van ser substituïts per  un altre poble anomenat els Almohades. Els exèrcits cristians dels diferents regnes del nord de la Península Ibèrica s'uniren per fer front als Almoràvids i els venceren a las Navas de Tolosa el 1212. A partir d'aquest moment l'estada dels musulmans a la Península Ibèrica tenia el  temps comptat.

 

El Regne nassarita de Granada

 

Va ser el darrer territori musulmà a la Península. Era molt dèbil i per tant vassall de Castella i pagava tribut. Va caure sota el poder dels Reis Catòlics el 1492.

 

 

L'Alhambra i el Generalife

 

Imatges de l'Alhambra.

 

És un palau dels reis nassarites de Granada construit el segles XIV i XV. Allà hi governaven i hi vivien.

 

 

El Generalife va ser construit per Muhammad VII i era una finca d'esbargiment.

 

 

Societat i cultura a Al-Andalus

 

L'agricultura era la principal font de riquesa d'Al-Andalus. Cultivaven la els cultius típics de la mediterrània (cereals, vinyes i olivera) i introduiren cultius nous com el cotó, l'arròs i l'indi.

L'artesania era també important: cuiros, armes, ceràmica... i en conseqüència el comerç era també molt important. La moneda utilitzada era el dinar d'or i el dirham de plata.

 

Dinars d'or

 

La societat

 

La societat a Al-Andalus estava dividida en els conqueridors:

 

- Els àrabs. Classe superior, governants.

- Els berbers. Eren els ciutadans més nombrosos. Situats per sota dels àrabs.

 

La població restant:

 

- Els muladís, que eren antics cristians que adoptaren la religió, llengua i costums islàmics.

- Els mossàrabs, cristians que vivien en territoris de l'islam.

- Els jueus, minoria molt activa econòmicament.

 

La societat islàmica era una societat urbana amb ciutats molt importants com ara Còrdova, Sevilla...  Al centre de les ciutats, la medina, hi vivien les classes altes i als afores, els ravals, hi vivien les classes mitjanes. Les cases de les classes populars eren petites d'una sola planta. Les cases dels rics tenien dues plantes però amb poc mobiliari.

A les ciutats ahi havia banys públics on acudien homes i dones separadament.

 

La cultura.

 

A Al-Andalus va florir la cultura. Disposava d'una biblioteca que arribà a tenir 400.000 volums. Hi destaca la figura del filòsof i metge Averrois.

 

Imatge que representa el metge Averrois en una intervenció quirúrgica.

 

Arquitectura 

 

L'aquitectura islàmica té unes característiques particulars:

 

- Utilització de materials pobres com rajoles i guix.

- Els  materials res recobrien amb decoració abundant. Com que no podien representar animals ni persones usaven motius geomètrics , vegetals i cal·ligrafia.

- Abundaven els jocs de llums i ombres

- La columna s'utilitzava com a element sustentant

- També els arcs de ferradura i polilonbulats

- Sostres plans i cúpules.

 

Palau de Madinat al Zahra construït per Abd al-Rahman III a Còrdova

Palau de l'Aljaferia de Saragossa

 

 

Giralda de Sevilla (Almoràvids i Almohades)

 

À

 

Torre del Oro de Sevilla. (Almoràvids i Almohades)

 

Les Illes Orientals d'Al-Andalus

 

És el nom que rebien les Illes Balears. Les Balears, després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident havien format part del Regne del Vàndals del nord d'Àfrica. Després havien caigut en màns dels Bizantins. Quan el poder Bizantí va deixar de ser efectiu les Balears foren atacades pel governador del nord d'Àfrica, pels víquings i per l'emir de Còrdova però cap d'ells hi establí un domini efectiu.

 

La conquesta musulmana definitiva va ser el 902 i la portà a terme Isam al Hawlani en nom de l'Emirat de Còrdova. Després de la guerra amb els cristians que hi vivien va reconstruir Palma i la bateja amb el nom de Madina Mayurqa.

Els musulmans promogueren l'arribada de musulmans peninsulars i del nord d'Àfrica i així les illes s'islamitzaren i s'imposà la llengua àrab.

Introduïren a les Balears nous cultius com ara el safrà, l'arròs, les albergínies, les carxofes... i posaren en marxa sistemes de regadiu com ara els qanats, les sínies i iniciaren la construcció de marjades a les muntanyes per tal d'aprofitar bé els costers per a l'agricultura.

 

 

Fotografia de la galeria subterrània d'un qanat

 

 

Marjades a la Serra de Tramuntana

 

 

Les Illes Orientals d'Al-Andalus eren governades per un  valí que residia al palau de l'Almudaina on ben aprop hi havia la mesquita aljama que era la principal de la ciutat.

 

Palau de l'Almudaina on residia el valí governador de Mallorca en època de dominació musulmana.

 

Els musulmans governaren les Illes Orientals d'Al-Andalus des del 901 fins el 1229 en què Jaume I les va conquerir. Però durant aquest intèrval de temps  hi hagué un atac cristià conegut con la pisanocatalana que aconseguí sotmetre les Balears encara que per un curt període de temps. Tenim informació d'aquest fet gràcies a que un dels participans n'escriví un poema conegut com el Liber Maiolichinus.

 

Portada de la traducció del Liber Maiolichinus de Gestis Pisanorum Il·lustribus.

 

En desfer-se el Califat de Còrdova les Illes Balears passaren a formar part del regne taifa de Dènia (1015). Més tart el taifa de Dènia va ser vençut pel taifa de Saragossa i les Illes Orientals d'Al-Andalus aprofitaren per fer-se independents (1096). Aquest període durà fins el 1114 en que els Pisans i els Catalans ocuparen l'illa. Més envant els Almoràvids ocuparen l'illa que Pisans i Catalans havien deixat sense cap guarnió i es proposaren la seva reconstrucció. Un dels personatges més rellevants va ser Muhammad Ibn Ganiya, goveernador Almoràvid. Quan els Almohades ocuparen la Península Ibèrica tardaren encara uns anys a ocupar les Illes Orientals que seguiren en màns dels Almoràvids fins el 1203 en què caigueren en màns dels Almohades que governaren fins el 1229 en què Jaume I les va conquerir. El darrer valí Almohade va ser Abú Yahya.

Aquest tresor va ser trobat a Mallorca amagat. Quan els Almohades varen haver de fugir el deixaren per si  tornaven.